dimarts, 17 de maig de 2016

Modernisme Catala

·El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. 

·A Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus. El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.
·L'agricultura s'orienta cap a l'exportació , la indústria en general, viu un moment expansionista, també el comerç i les finances gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, on i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample.
·Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.
·La modernització de les tècniques de construcció, al mateix temps que conserva elements tradicionals i enllaça amb l'estil gòtic amb el que guarda un cert paralel·lisme, és una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són decoradors d'interiors i dissenyen els detalls.
·Com a trets generals podem definir: el predomini de la corba sobre la recta, l'asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica per se, l'ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.





                              ·Exemple de modernisme català













SITUACIÓ DE LES OBRES DE GAUDÍ, MUNTANER I CADAFALCH:


Obres de Gaudí a Bcn:

-Bellesguard: Carrer de Bellesguard
-Casa Andreu Calvet: Carrer de Casp
-Casa Batlló: Passeig de Gràcia 
-Casa Vicens: Carrer de les Carolines
-Col.legi Santa Teresa: 
Carrer de Lugo
-Escoles Sagrada Família: Situat al recinte del temple expiratori de la Sagrada -Família. 
-La Pedrera: 
Provença
-Pavellons Güell: Avinguda de Pedralbes
-Palau Güell: Carrer Nou de la Rambla 
-Parc Güell  
-Sagrada Família: Carrer de Mallorca
-Tanca Finca Miralles:  Passeig de Manuel Girona


Obres de Lluís Domènech i Montaner a Bcn: 

-Casa Fuster: Passeig de Gràcia
-Casa Lamadrid: Carrer Girora
-Casa Lleó i Morera: Passeig de Gràcia
-Casa Thomas: Carrer de Mallorca
-Museu de Zoologia: En el Parc del Fòrum
-Editorial Montaner i Simón: Carrer d'Aragó 
-Hospital de Sant Pau: Carrer de Sant Quintí
-Palau de la Música Catalana: Carrer Palau de la Música
-Palau Ramon Montaner: Carrer de Mallorca


Obres de Josep Puig i Cadafalch a Bcn:

-Casa Macaya: Passeig de Sant Joan
-Casa Martí (Els 4 gats): Carrer de Montsió
-Casa Muley-Afid: Passeig de la Bonanova 

-Casa de les Punxes: Carrer del Rosselló
-Casa Sastre Marquès: Carrer Eduardo Conde
-Casa Serra: Carrer de Roger de Llúria
-Fàbrica Casaramona: Carrer de Mèxic
-Palau Baró de Quadras: Avinguda Diagonal
-Torre Pastor de Cruïlles: Centra Vallvidrera al Tibidabo












Obres d'Antoni Gaudí a altres parts de Catalunya: 

-Pobla de Lillet: Xalets de Catllaràs, Jardins Artigas-Mataró: Cooperativa Obrera
-Montserrat: Via Crucis
-Santa Coloma de Cervelló: Colònia Güell
-Garraf (Sitges): Cellers Garraf




Obres de Luís Domènech i Montaner a altres parts de Catalunya:
 
-Canet de Mar: Ateneu Obrer , Castell de Santa Florentina, Casa Roure, Restaurant la Misericòrdia
-Olot: Casa Solà-Morales
-Reus: Casa Gasull, Casa Navás, Casa Rull , Institut Pere Mata



Obres de Josep Puig i Cadafalch a altres parts de Catalunya: 

-Argentona:Casa Garí, Casa Puig i Cadafalch
-Lloret: Creu de terme, Ermita Verge de Gràcia, Panteó Costa
-Mataró:Ajuntament, Casa Coll i Regàs, Casa Parera, Casa Sisternas, El Rengle, La Beneficència












dilluns, 9 de maig de 2016

NEOCLASSICISME

 1. LA IL.LUSTRACIÓ  

Va triomfar durant el segle XVIII, corrent cultural i de pensament que pretenia il·luminar amb la "llum de la raó" el món. Malgrat l'oposició de l'Esglèsia catòlica. 

·Principals característiques:

  • La raó, base principal del coneixement.
  • Optimisme sobre la capacitat de l'ésser humà i sobre el progrés de la humanitat.
  • Posar en pràctica les descobertes científiques i aplicar les aportacions dels filòsofs.
  • Educació com el millor mitjà per difondre la raó.

·Principals pensadors: 

  • Montesquieu. Propposa la separació dels poders de l'estat: Poder executiu, judicial i legislatiu.
  • Rousseau. Planteja el concepte de democràcia en el que la sobirania nacional recau sobre el poble.
  • Voltaire. Critica l'absolutisme i proposa un sistema polític parlamentari que limités el poder del monarca.


2.EL NEOCLASSICISME

Va sorgir en la segona meitat del XVIII.
  • Segueix els ideals de la il·lustració.
  • Estil molt més senzill que el rococó.
  • L'esgotament del barroc i el descobriment de les ruïnes de Pompeia (l'any 1748) comporta la recuperació dels temes mitològics del món grec i romà.
  • Busca l'equilibri i la simetria a través de línies rectes.
  • Es desenvolupa principalment a França.
-ARQUITECTURA
  • Es van edificar arcs de triomf, esglésies que semblaven temples romans i columnes commemoratives com les romanes.
  • Un exemple d'arquitectura neoclàssica són l'"Església de la Madeleine" o la "columna Vendôme" tots dos a París.
  • Els dèspotes il·lustrats van patrocinar la cultura i l'art com a forma d'exaltació del seu poder. Per aquesta raó ciutats com París o Madrid van ser embellides amb edificis.
-ESCULTURA
  • El més gran exponent va ser l'italià Canova. Una de les escultures més importants és "Eros i Psique"
-PINTURA

  • Es reprodueixen fets de la seva època.
  • Es busca l'exaltació de la història de l'antiga Roma que era identificada amb els seus ideals.
  • Destaca el pintor Jacques-Louis David "Jurament dels Horacis", "Jurament del Joc de Pilota", "La coronació de Napoleó" o "Mort de Jean-Paul Marat".




dimarts, 5 d’abril de 2016

Resum NEOCLASSICISME

                     NEOCLASSICISME

1. LA IL.LUSTRACIÓ

Durant el segle XVIII a Europa va triomfar la Il·lustració, corrent cultural i de pensament que pretenia il·luminar amb la "llum de la raó" el món. Malgrat l'oposició de l'Església catòlica.
Les principals característiques són:
  1. La raó és la base principal del coneixement.
  2. Optimisme sobre la capacitat de l'ésser humà i sobre el progés de la humanitat.
  3. Posar en pràctica les descobertes cinetífiques i aplicar les aportacions dels filòsofs.
  4. Educació com el millor mitjà per difondre la raó.

2.EL NEOCLASSICISME
  1. L' art neoclàssic va sorgir en la segona meitat del XVIII com un estil oposat al rococó.
  2. Ideals de la il·lustració.
  3. Més senzill que el rococó.
  4. L'esgotament del barroc i el descobriment de les ruïnes de Pompeia (l'any 1748) comporta la recuperació dels temes mitològics del món grec i romà.
  5. Busca l'equilibri i la simetria a través de línies rectes.
  6. Es desenvolupa a França.

PINTURA

- Fets de la seva època.
- Exaltació de la història de l'antiga Roma, era identificada amb els seus ideals.
- Destaca el pintor Jacques-Louis David "Jurament dels Horacis"

ESCULTURA
- El més gran exponent va ser l'italià Canova. 
- Escultures més importants és "Eros i Psique 

ARQUITECTURA
- S'identifiquen els arcs de triomf, esglésies que semblaven temples romans i columnes conmemoratives com les romanes.
- Un exemple d'arquitectura neoclàssica  la "columna Vendôme", París
- Els dèspotes il·lustrats van patrocinar la cultura i l'art com a forma d'exaltació.
 del seu poder. 

BANC DE FOTOS NEOCLASSICISME (I)

PINTURES NEOCLÀSIQUES













·"El juramento de los Horacios" 
· Obra de Jacques Louis David
·Realitzada abans de la Revolució francesa al 1784.











·"El parnaso".
·Obra de Mengs
· Realitzada al 1761.



















· "El artista conmovido hasta la desesperación por la grandeza de los restos antiguos"
· Obra d'Henry Fuseli 
· Realitzada al 1778.






PINTURES NEOCLÀSIQUES



















· "Perseo con la cabeza de Medusa."
· Obra de Antonio Canova
· Realitzada al 1800.
















· "Ninfa atacada por un escorpión"
· Obra de Lorenzo Bartolini
· Realitzada al 1845.




















· "Jasón y el vellocino de oro."
· Obra de Bertel Thorvaldsen
· Realitzada al 1803.

Goya

dilluns, 14 de març de 2016

BANC DE FOTOS ART ROMÀ



 

-Coliseu romà.
-Roma, Itàlia.








Temple d'August, Pula (Pola), Ístria, Croàcia (2)
-Temple de August.
-Ciutat de Pula, Cròacia.












-La Mansió de Carrée.
-Nimes, França.









-El Temple d'Adrià.
-Piazza di Pietra, Roma.









-Panteó de Agripa.
-Roma, Itàlia.
-118-125 d.C.








-Temple d'Antoni i Faustina.
-Roma, Itàlia.








-Temple de la Concordia.
-Roma, Itàlia.








 

-Temple de Hércules Víctor.
-Roma, Itàlia.






 



-Temple de Portuno.
-Roma, Itàlia.

CARACTERÍSTIQUES DE L'ART ROMÀNIC

CARACTERÍSTIQUES DE L'ART ROMÀNIC

Apareix a Europa Occidental al segle X. Al 1000 es va acollir amb terror per alguns sectors de la població i amb la mort de Jesucrist provoca una renovació una renovació de l'art.

El nou estil es eminentment religiós i apareixen nous localismes, aquest són alguns dels seus trets:

-Formes simples i austeres

-Sobrietat en la decoració

-Preocupació per la simetria i les proporcions


La tendència es homogènia per els contactes diversos dels pobles del voltant.

L'estil llombard era una de les tendències més localistes.


-ARQUITECTURA:
·Els edificis més caracteritzats eren els monestirs i les esglésies.
·L'església romànica es caracteritza per:
-La planta de creu llatina

-Per tenir Absis o petites circulars

-Sostre en forma de canó

-Murs massissos, baixos i amb finestres petites

-Contraforts que reformaven

·El monestir es caracteritzava per:

-Lloc on els monjos resaven

-Tenia un claustre

-També disposava d'un escriptori, refectori, sala capitular i hostatgeria.


-L'ESCULTURA:
·Servia per decorar els edificis religiosos.
·L'interior dels edificis eren de fusta i representaven marededéus, crucifixions  davallaments.
·L'exterior es decorava amb pòrtics i capitells de pedra, on monstres i éssers fantàstics eren esculpits.

-LA PINTURA:
-Tenia una influència de l'art bizantí

-Usava la tècnica del fresc

-Tenia poc domini de la perspectiva

-Colors plans

-Les imatges eren rígides, hieràtiques

-No hi havia ni fons, ni paisatges

-Narrava la Bíblia

-Al final s'aconseguí representacions més naturals

Art romànic i gòtic

CARACTERISTÍQUES DEL QUATTROCENTO

ARQUITECTURA

 A Florència, degut de la crisi de la pesta del 1348 hi havia un conjunt d'obres, iniciades al s.XIV en estil gòtic, que havien quedat inacabades. Una vegada finalitzada la crisi, els gremis, les autoritats comunals i les grans famílies donaren recursos financers a l'acabament d'aquestes obres.
L'arquitectura és la manifestació artística en què es veu més clarament la influència de l'antiguitat clàssica en dos aspectes:
·La utilització dels elements formals de l'art grec i romà.
·La racionalització de l'espai.
Quant als aspectes formals, es tornen a utilitzar els ordres clàssics definits, l'arc de mig punt i la cúpula demitja esfera, l'aquitrau, els entaulaments i els frontons; les voltes es decoren amb cassetons, etc.
Quant a la concepció espacial, l'edifici es concep com una unitat. Es dóna molta importància a les formes geomètriques bàsiques: el cercle i el quadrat, l'esfera i el cub. A diferència del gòtic, el mur recupera la seva importància com a superfície massissa articulada per pilastres, cornises, columnes, etc.
Finalment, l'arquitectura del Renaixement té un fort caire teòric. Els tractats són fruit dels estudis previs en què la perspectiva és fonamental.
Els màxims exponents d'aquesta època són:
·Filippo Brunelleschi és l'autor de la cúpula de la catedral de Florència (1420-46)


·També hi ha Leon Battista Alberti (1404-1472), tot i que també destaquen Michelangelo Buonarroti i Benedetto da Maiano.

- I aqui va un petit esquema de les característiques més bàsiques: 



ESCULTURA

 Es l'escultura on es manifesta més aviat el classicisme renaixentista. No es podien prendre els edificis clàssics com a model perquè la seva funció era diferent i no es tenien referents pictòrics més enllà de les descripcions dels escriptors clàssics. Però, l'escultura antiga era prou abundant i responia molt bé a la consideració de la natura com a referent, a banda de ser autònoma respecte al marc arquitectònic, que és un dels aspectes més importants de l'escultura renaixentista.

Quant als aspectes formals, l'escultor renaixentista es decanta clarament cap al motiu bàsic de l'escultura clàssica: la figura humana. Recupera la representació del cos nu, plasmant l'anatomia, el moviment del cos i la seva relació amb l'espai. Les imatges religioses, els monuments funeraris i el retrat són els gèneres en què es concreten les noves formes de representació.L'interés dels escultors renaixentistes se centren en l'escultura exempta, una de les aportacions cabdals de l'escultura  és l'aplicació de la perspectiva al relleu.
Els materials i les tècniques són molt diversos. El marbre i el bronze són molt preuats, sense deixar de banda l'alabastre o la terracota esmaltada.

Entre els escultors es destaquen:

·Lorenzo Ghiberti (1378-1455), amb els relleus de la porta Nord i de la porta Est, la porta del Paradís del baptisteri de Florència.



·Donato di Niccolo, Donatello (1386-1466).

·També és interessant l'obra de Lucca della Robbia (1400-1482) i Andrea Verrocchio (1435-1525).





PINTURA

Tenen estils i artistes diferents dins el corrent comú del Renaixement:
Massaccio és un dels iniciadors, va plantejar una gran part dels temes del Renaixement.
Va pintar els frescos de la Capella Brancacci (cap el 1427), encàrrrec d'un comerciant florentí molt ric. Presenta les primeres passes de l'Església, centrada en la vida de Sant Pere; els assumptes es tracten segons les teories d'Alberti; el color és vigorós i fred, amb predomini del dibuix; els personatges tenen una gran dignitat i una qualitat tridimensional, i semblen sobresortir de la paret, presentant aquest realisme tan volgut pels renaixentistes.
Crist és el centre de l'escena, totes les línies convergeixen en ell.